LES ALES DEL MAR

 Les mans del mar em reclamen
des d'un missatge que em fa el cor bategar,
mentres les hores cansades em ronden
com inùtil espai en un constant divagar.

Esgotat pensament que guixa la raó
ofegada en el trasbals de la costum més rovellada,
quan el temps té gust a humit maó
i el dia encara no ha obert 

                                                        el llum.

Estadístiques precuïnades 

                                                 procuren,

des dels palaus del deure més grisós,

que els més anònims vianants

pensint cada cop menys 

                                        per ells mateixos.

Dani T. D. 20/10/2021