dos quilos de versos en un llapis,
ombres sospitoses en la trencada ciutat,
una trista felicitat banyada en cervesa calenta,
la puta vida dels dies rutinaris i laborals,
una llàgrima de sang en la factura de la llum,
el futur és una escupinada al mirall.
Una colla d'anormals fent de polítics
i decidint el nostre futur de plàstic i de merda,
un tal Harry Potter exiliat a un éxit d'Abba,
la imbecilitat augmenta per moments,
pensar per uns mateix ja té mala premsa
i dubtar ni te digo,
mentre mil bisbes se la tocant pensant
en el nen Jesús,
això si que és amor!
Dani T.D. 11/10/2021
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario