EL DEURE REGULA

 Perdent el cap,
perdent l'alè,
perdent el temps,
perdent espai.

Les hores de pressa
m'empaiten les passes,
l'autobús m'apropa l'oficina
i l'oficina m'apropa al res.

El deure em regula
el gest d'existir,
i em sento...
Com em sento?

No ho sé...
Però bé, quina importància té?
Son els temps d'ara
que son molts semblants

                                     a la resta.

Perdent el nord,

perdent alçada,

perdent el cor,

perdent la mida.

Dani T. D. 26/10/2021