EN EL SUBTIL PRIVILEGI DE RES

 A voltes desfet
pel simple fet
de donar-ho
tot per fet,

caïc altra volta
en l'error
de l'horror
del qüotidià terror.

I acabo
de nou en l'inici
del desperdici
com benefici.

Mentre passen

àgils els anys

sense reparar als danys

que mai son guanys.

Finalment

tot queda com sempre,

es ha dir

com gairebé mai.

Dani T. D. 20/10/2021