Es podría dir que una ànima i un cos, o tot barrejat. També podriem dir que un és fruït d'una herència cultural. O sigui que un no deixa de ser ficció.
Ficció que no deixa de ser mortal.
Amb el pensament, no deixem de imaginar-nos, i de pas, imaginem el món.
En el fons la frontera entre la realitat i la fantasia és tan petita….
Un és finit.
Tard o d'hora morirà i deixarà de ser. I s'allibera de l'èsser.
Sócrates deia que viure és una meditació sobre la mort. O hauria de ser una meditació sobre la mort.
En un món tan materialista com el nostre, la mort directament no existeix. La mort és una amenaça. La mort és una frustració.
Però és important tenir present que som mortals.
Potser veuríem amb més consciència, i de pas potser seríem més feliços. Encara que el concepte felicitat, avui en dia és altament materialista.
La felicitat mai està fora, sempre es troba dins d'un.
La portem amb nosaltres allà on anem.
En el fons tot el que necessitem ho portem dins. Aquesta idea és més oriental, que occidental.
No sé. Al cas és que sovint em poso a escriure tan sols per esbrinar què penso. I de pas ordeno, o intento ordenar, el que tinc dins del cap, soposant que tingui alguna cosa.
Dani T. D. 26/3/2021
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario