una semana em vaig perdre per tres deserts consecutius,
un any em va matar l'avorriment més estúpid,
un segon de pètals humits em va durar la vida sencera.
La vida que és molt dura,
la vida que és mentida,
la vida que mor entre els brazos del vent cada dia,
la vida que és pur atZar.
La vida, la vida, la vida...
Un dia estava tan mort com un polític,
mil segles de cendre em va créixer de sobte, en el fetge,
una tarda em va estimar un equivocat destí,
una nit vaig néixer de sobte en el cementiri de l'existència.
La vida que em mira, em respira i m'inspira.
M'inspira futur cadáver sobre la vorera del tedi més civilizat,
m'inspira foc enmig d'una nit que no dorm mai,
m'inspira ràbia trista que no para de riure,
m'inspira idiota rostre que sobreix sense fer absolutament re.
Dani T. D., 12/3/2021
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario