EL LLIURE OBLIT

Aprendre de nou a caminar,

a parlar, a menjar, a estimar,

a respirar, a riure, a plorar,

a somniar, a perdre, ¿a guanyar?

Aprendre també, ¿per què no?

a matar-se diariament,

a naufragar entre riure,

a fracasar amb salvatge vitalitat.

Aprendre a desprendre's de la vida,

a conviure amb la més inmediata confusió,

a barrejar-ho completament tot,

a lliscar per la tristesa més alegre i vital.

Aprendre de la por a la por,

de les nits completament despertes.

Aprendre del res més immediat,

de la buidor més civilitzada i diària.

Aprendre de la pròpia ignorància,

de les frustracions més íntimes,

de l'angoixa més filla de puta,

de les aceres més podrides del cor.

Aprendre res d'especial,

aprendre-ho tot amb els ulls ben tencats.

Aprendre que viure no significa absolutament res,

i que morir és tan natural com respirar.

Aprendre que, tot plegat, absolutament res importa,

que la vida és finita,

que un no deixa de ser una màscara d'arena,

que un a la fi tornarà a ser pur con el vent.

Dani T. D. 12/3/2021