El cant del gall de metall
em desperta de bon matí.
Un nou dia i sembla
el mateix dia des de
fa segles.
La ràdio m'imforma
que els mateixos fantasmes de sempre continuen
fen les mateixes fantasmades de sempre
i no hi ha més reimei que fer veure
que es va cap algun lloc.
El polítics s'omplen les butxaques,
siguin de la idiologia que siguin,
siguin de la nació que siguin,
siguin del partit que siguin.
I ja no hi ha solució.
L'oficina de l'agost
és un discret desert de metall,
mentre a fora les paraules
moren ofegades de tanta
adulterada informació.
I jo em moro de ganes
tornar-te a veure i estimar-te
sobre aquell paradís de coixins,
llibres i fresqueta cervesa.
I a la resta
que li donin per l'ambut.
Dani T. D. 3/8/2020
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario