domingo, 30 de agosto de 2020

AGONITZA UN ESTIU

Agonitza un estiu
per les voreres 
d'un hipotecat desig,
mentre les mans
d'una misteriosa resignació
es posen a escriure
aquests ferits versos.

La vida es muda 
de pell en una enèsima
i ficticia biografia 
adaptada per l'espontaneïtat
més vital i alliberadora.

Agonitza un sol
de paper carbassa
per les linies frontereres
del meu cor de lloguer,
quan res era
el que s'espereva,
                                          com quasi sempre.

La vida es torna de nou
a desmaquillar
davant del tan rovellat espill
de la  bruixa realitat,
deixant pas a un espai
més escèptic i alegre,
lluny de tanta porquería 
convencional, civilitzada
 i publicitaria.

Dani T. D. 30/8/2020

1 comentario:

COMO UN INSECTO IDIOTA

 Me muero desde  el primer dia, me muero mientras  archivo el corazón, me muero cuando voy de viaje, me muero de placer entre tus brazos. Me...