Res té sentit
en aquesta rara vida,
on la bellesa
rellisca cada dos per tres
d'entre els dits
des de l'ansietat
més civilitzada.
des de l'ansietat
més civilitzada.
Res té sentit
en aquesta inevitable
i misteriosa mortalitat,
i misteriosa mortalitat,
on un es perd
quan més creu
trobar alguna espurna
de lluma.
Res,
absolutament res,
absolutament res,
té sentit
en aquest tan neuròtica biografia.
I millor així,
potser és tot
un descans saber-ho
Potser
sigui l'essència
de tota necessària,
encara que bastant
de tota necessària,
encara que bastant
inútil, esperança.
Mentre la vida
sigui
suportable,
ja n'hi ha
més que suficient,
o no?
Mentre la vida
sigui
suportable,
ja n'hi ha
més que suficient,
o no?
DANI T. D. 10/8/2020
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario