DIA RERA DIA

Dia rera dia,

de confusió a confusió,

ensopego i m'aixeco

dubto i em ric

de tot
 i de res en concret.

Dia rera dia

tot està perdut,

i al mateix temps

tot està per fer.

La realitat no para

de mentir-me

i tota mentida

té una mica

de veritat.

Dia rera dia

m'invento de 9

des de la memòria

més ficiticia

quan la més evident
buidor

em tornar a omplir

de llum

i alegria.

I què?

Dia rera dia

la mort em vigila
de ben a prop

i m'acompaya

allà on vaig.

Mentre la realitat

no para de revelar-me

la veritat

més dura;

però en cada

veritat

ja bastant

de mentida.

Dia rera dia,

 com la trajectòria

d'un somni

que  somnia

que somnia.

Dani T. D. 30/7/2020