Un dia vaig sortir de casa amb la paraula vehicle al cap. D'entrada em dirigia al meu lloc de treball, però la paraula que romania al meu cap donant voltes en aquest espai aparentment intelectual, neuronal i emocional, volia sortir fora de mi fos com fos. Prendre l'aire. Al final vaig sedir pensant que potser aquell mot em portaria més ràpid al meu destí laboral.
Però m'equivocava del tot.
Doncs un cop la paraula vehicle va sortir fora de mi i es va estacionar a l'exterior, va prendre la forma de globús. Jo al veure aquell gran globús amb aquella cistella que, per cert, tenía de tot: llibres, cambra de bany, un llit ample, nevera, els discos d'en Cohen i de Lou Reed i uns ulls atractius que m'explicaven un munt de coses.. No m'ho vaig pensar dues vegades.
Des d'aleshores porto no sé quants dies de viatge. I no sé si tornaré, perquè aquest viatge en globús no sé si s'acabarà algún dia. O si finalment es fusionarà en un horitzó fet de blaus, saxos i demés estímuls.
Dani T. D. 2/7/2020
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario