jueves, 7 de junio de 2018

SI US PLAU, CINISME AL METRO



Resultado de imagen de diogenes

  Aquell dia de l'any 319 a. c, Diògens va decidir de viure dins d'un tonell. Total, va pensar, ben mirat no es necessita tant per viure. Havia acoseguit un tonell bonic i robust, on tenia espai per dormir horizontalment, o asseure's en perpendicular com si fos un balanci. Es va instal.lar amb el tonell a la vora del gimnàs, on solia passar part del dia. Allà petava la xerrada i de tant en tant estirava algun que altre muscle. Per aquella época va conèixer en Antistenes, un deixeple del mateix Sócrates. L'Antistenes va simpatizar amb Diòdgens, i aquest li parlava sobre com despendre's de les coses materials i suplerflues que sovint impedeixen el camí a la felicitat més plena i senzilla. Diògens passava l'estona en viure plenament, i en res més. Caminar, llegir, pensar, enraonar amb la gent, divagar i rescar-se quan li picava eren les seves principals activitats. 


Vivia amb poca cosa. Fins i tot l'única tassa que conservava per berure aigua li va donar a un noi que necessitava l'estrí. "Faré servi les palmes de les meves mans, vés quin problema".

  Un dia es va creuar amb el mateix Alexandre El Gran, que li va resultar un pèl sobrat i pedant. Malgrat tot en Diògens no li va fer cap tipus d'escarafais, i en respostes de l'oferiment d'aquell rei Macedòni de què podia fer pel mestre, li va demanar que s'apartés cap a un costat, doncs li tapava el sol.


En Diògens també li agradava provocar, i fer improvitzats espectacles pels carrer d'Atenes. Sovint es passejava amb un llum d'oli a ple dia buscant a persones (aixo també s'ha deteriorat bastant avui en dia. Sense anar més lluny hi ha un noi que es passeja buscant espanyols per aquestes terres. De neurosis està ple aquest món, qué  hi farem....)


De tota aquella filosofia de vida edevindria el Cinisme, que proposava un camí cap a la felicitat, sense masse necessitats exteriors. Perquè ben mirat, tot el necessari ja està dins d'un mateix.


Van passar el segles com gavines lleugeres de paper de seda (o hidràulic?).

 Avui en dia el Sindrome de Diògens significa tot el contrari de com vivia aquell tan caxondo savi, que el mateix Plató el va descriure com un Sòcrates sonat. Fins i tot el cinisme es confon sovint amb altres coses, per interés

 (vés a saber!...ja que per interés t'estimo Andres -y después- ). 

Sobretot quan pels altaveus del metro una veu amb tó imparcial demana: 

SI US PLAU, CINISME AL METRO.


Dani T. D. 7/6/2018

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Y NO TENGO CABEZA

       Me duele la cabeza y no tengo cabeza, escribo estos versos y no soy poeta. Me levanto y me visto pero estoy bien muerto, no paro de s...