La falta de ilusión no deja de ser también una ilusión. Y quizás la más ilusoria de todas.
Por eso ahora que no estoy dentro de ti, te desencuentro en cada rostro, en cada espacio, en cada rincón, en cada pregunta, en cada orgía de Melacolía . Rezo algún Díos inexistente para que rebiente este universo diverso y fugaz de una vez y para siempre, con el fin de disvolverme para siempre en la nada más cotidiana.
Ahora que al fin sé que todo está perdido, que en el fondo nada (o casi nada) vale la pena.. Empezaré a tomarme todo a risa, hasta mi último aliento.
Dani Torralba i Devesa, 4/10/2016
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
martes, 4 de octubre de 2016
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
POR SUERTE
Por suerte estamos destinAdos a desparecer. Dani Torrat, 2020
-
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u...
-
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort...
-
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario