La falta de ilusión no deja de ser también una ilusión. Y quizás la más ilusoria de todas.
Por eso ahora que no estoy dentro de ti, te desencuentro en cada rostro, en cada espacio, en cada rincón, en cada pregunta, en cada orgía de Melacolía . Rezo algún Díos inexistente para que rebiente este universo diverso y fugaz de una vez y para siempre, con el fin de disvolverme para siempre en la nada más cotidiana.
Ahora que al fin sé que todo está perdido, que en el fondo nada (o casi nada) vale la pena.. Empezaré a tomarme todo a risa, hasta mi último aliento.
Dani Torralba i Devesa, 4/10/2016
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, y altres idiotes (perdó idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
martes, 4 de octubre de 2016
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario