DE LA IMAGINACIÓ MÉS ESPONTÀNIA

 A voltes t'aixeques cansat d'ésser,

a voltes t'importa mil cogombres

 aquest món,

a voltes voldries desaparèixer tot d'una a través

d'una porta d'aire,

a voltes fart de donar voltes amb la ment

més pertorbada...

Perquè, què és tot això?

Al cap i a la fi cap explicació explica res,

i un segueix com si res

fent veure que és algú 

que va cap algún lloc.

Fent veure que tot té un sentit...

Ben mirat, un arriba

sovint a la conclusió que tot això no deixar de ser

un joc,

un joc d'atzar,

un espai per assajar

tot d'una el que un li surti,

o no,

de la imaginació més espotània.

Dani T. D. 19/11/2022