AQUEST VENT DE TARDOR

  

   Un vent fresc acarona les cantonades de la ciutat. Els cossos ja passegen dins d'abrics i d'anoracs. Un sol relaxat escalfa per moments. Ve de gust passejar. Estirar les cames. El pensament dins del cap no para de parlar, de fer plans, de desfer antics somnis per cosir-ne de nous. Viure és un misteriós exercici. Avançar varies passes cap endavant, retrocedir unes setmanes, recordar antics oblits, començar de nou les vegades que calgui i que vingui de gust...

   Sempre es ara, deia el poeta. 

 Les notícies que porten els diaris, les ràdios i els telenotícies mai son bones. Sembla com si el món s'acabés cada dia (que de fet s'acaba cada dia).

No aprenem. Masses egoïstes potser? 

  Passejant per un mercat dominical es pot observar a gent civilitzada camprant. Altres, son botiguers que intenten vendre la seva marcaderia a través de crits (amb cert estil) que reclamen cliantela.

  Aquí, ara, en aquests moments sembla impossible que puguin existir les guerres, fam, crisis econòmiques i d'altres conflictes. Però existeixen i son horribles. Encara que hi ha gent que opina tot el contrari. Que de tant en tant convé alguna que altra guerra. Sempre és penós arribar a certes conclusions.

  Avui fa un diumenge soleiat de tardor. I un pensa que sembla impossible que el món no acabi d'anar bé.  

  La vida mai és fàcil. La vida és un misteri. Un és un sac d'inquietuds, de frustracions, de desitjos, de desil.lusions....

 Un és únic, i al mateix temps un no deixa de ser com els altres. Gent que va i vé, gent que dubte, que gaudeix d'aquest diumenge, i que es qüestiona (casualment) les mateixes coses, perquè també son les mateixes preocupacions que bufa aquest vent de tardor.

Dani T. D, 20/11/2022