sábado, 19 de noviembre de 2022

DESIG DESORIENTaT

 Naufragis diaris,

naufragis que il.luminen el dia,

nafragis de 8 del matí a 5 de la tarda.


Mentre passa el temps com si res,

entre els dits del vent

que acarona la ciutat dels Senyors de

 Metall.


I l'angoixa es transforma,

es fa més forta, i regula el pensament

que transporta cada anònim ciutadÀ

de punta a punta del propi sistema nerviós.


Mentre passa el temps com si res

arrugant les cantonades del desig,

Aquest desig tan desorientat

que ara sento,

i que no sé cap on em portarà.


Dani T. D. 19/11/2021

No hay comentarios:

Publicar un comentario

EN FIN...

 De la nada vengo a la nada voy, mientras tanto sueño el sueño de la vida. De esta vida mortal, de esta mortalidad que es mera casualidad en...