naufragis que il.luminen el dia,
nafragis de 8 del matí a 5 de la tarda.
Mentre passa el temps com si res,
entre els dits del vent
que acarona la ciutat dels Senyors de
Metall.
I l'angoixa es transforma,
es fa més forta, i regula el pensament
que transporta cada anònim ciutadÀ
de punta a punta del propi sistema nerviós.
Mentre passa el temps com si res
arrugant les cantonades del desig,
Aquest desig tan desorientat
que ara sento,
i que no sé cap on em portarà.
Dani T. D. 19/11/2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario