d'altres em trobo,
però vaig veure que no em reconec.
A vegades naufrago per les voreres
de l'existència,
i em buido de cop
però disimulo per fora que tot va com a
d'anar.
A vegades detesto ser jo,
em canso de ser un jo.
I m'agraderia ser ningú.
Un ningú absolutament lliure i alegre,
un ningú sense perjudicis, sense horaris.
Un ningú fet pel plaer, per la serenitat
pel goig de viure fins la mort
més alliberadora,
en tots els sentits...
Dani T. D. 21/11/2022
No hay comentarios:
Publicar un comentario