no sé què,
la poesia és tot i res,
la poesia fa més vida
la vida,
la poesia em respira
més intesament,
la poesia és més real que la més immediata
i ficticia
realitat.
Poesia sobre la taula,
poesia entre els meus dits,
entre les teves cames,
poesia en cada pedra.
Poesia de dia, de nit, a mitja tarda
mentre penso en tu
i m'acarono la imaginació.
Poesia en aquest món tan violent,
buit i desastrós.
Poesia, poesia, poesia!!!!!!!!
Per viure, per somniar, per estimar,
per emborraxar-se, per morir, per ressuscitar.
Poesia en els ulls, en el pensament,
en Déu, en l'absència de Déu,
en la misèria,
en aquesta moderna buidor
que ens arrossega
cap al res més poètic.
Dani T. D. 15/11/2022
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario