lunes, 14 de noviembre de 2022

LA VIDA, A VEGADES...

 La vida a vegades té massa
                              fam,

massa pressa,

massa cansament,

massa lletra,

massa res,

masses espectetives,

masses coses al cap.

Potser, massa vida?


La vida a vegades es

 pregunta si es

 vida,

i cap on va.

Què serà d'ella,

sí va de debó,

si es pot viure realment,

on ha posat el sentit

  de tot plegat...


La vida sovint és un misteri que dissimula,

una ferida vital, salvatge i absurda,

una pregunta que genera preguntes,

un però, un gest, un ai,

un sospir que sospira.


També la vida és un petó, una mirada,

una rialla, uns cabells que acaronen,

uns ulls marrons, uns llavis oberts,

uns dits, una espatlla, un silenci

                 que acompanya.


Un poema escrit al vent

que, ben bé, no se sap que vol dir...

                                               per sort!

La vida, a vegades....


Dani T. D. 14/11/2022

No hay comentarios:

Publicar un comentario

EN FIN...

 De la nada vengo a la nada voy, mientras tanto sueño el sueño de la vida. De esta vida mortal, de esta mortalidad que es mera casualidad en...