un estrany dins meu.
Un estrany que m'és familiar,
un tipus melàncolic i aturat
que em pinta una visió fatalista
de les coses,
de la realitat,
de la vida.
Aleshores s'estableix una lluita
entre ell i jo,
jo i ell.
En veritat, tots dos som
la mateixa persona,
en veritat, quina és la veritat?
En els periòdes de la seva presència,
la realitat de fora
esdevé un gran interrogant,
un mar d'arenes mogudes,
un laberint sense sortida.....
Potser una parada per reflexionar
i dir-se a un mateix
que res té massa importancia.
Respirar profundament,
i seguir navegant.
I sobretot riure's del tipus
aturat i melancòlic.
I de pas,
d'aquesta vida tan bella,
com idiota,
com mortal.
Dani T. D. 14/11/2022
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario