DE CADA BATEC

 

  Qui més, qui menys està sol al món. Estar sol no necessàriament és una cosa negativa. Estar sol és un fet. Un altra cosa es sentir-se sol. Depén de quina companyia, la soledat és menys o menys present, o fins i tot profunda. A vegades les companyies més insoportables son respecte a un mateix. Hi ha qui, si que s'ha de fer un seriós (bé, és un dir, ja que tot és relatiu) plantejament. 

  També qui menys, qui més és (o es pot sentir) el centre de l'univers. Més o menys tothom desenvolupa un punt de vista irrepetible respecte al món, o el que representa el món. Cadascú pertany al món, o creu pertànyer el món, ja que el món també és ell. Encara que ell, o sigui cadascú de nostraltres, MAI arribi a tenir ni idea de que coi fa en aquest món, i en aquesta vida.

  Potser, tot plegat, aquesta és la gràcia de viure. L'oportunitat d'experimetar el misteri de viure sortint d'un mateix per fusionar-se en el cosmos i de pas en el buit més immens i lliure que comporta navegar, caminar i somniar mar enllà. Sense deixar de fer-se preguntes per tornar a inventar l'univers i la vida a través de cada batec.

Dani T. D, 10/11/2022