EL SOMNI DE LA VIDA

     A vegades es cansa de fer sempre el mateix. O de creure que fa sempre el mateix:

 Llevar-se a quarts de vuit, pixar, dutxar-se, vestir-se d'ell mateix,
afaitar-se, menjar-se un cafè, beure un galeta, sortir amb pas d'estruç, pujar a un vagó de metro, seure i llegir un llibre durant unes cinc parades.

  Més tard, ja en el seu lloc de treball, començar a donar-li cops a un pobre ordinador. De tant en tant sona el telèfon. Extranyes veus d'ultratomba li fan misterioses preguntes. Ell, que per cert es diu Miquel, contesta segons les paraules que li dicte el cervell. El mateix cervell que pensa que esta cansat de fer sempre el mateix.

  De cop, en Miquel s'aixeca. Té pressa, pressa per sortir d'allà. Potser de despertar d'aquella realitat tan inmediata i tan aparent. ¿Però com fer-ho? No té cap cavall que estigui disponible. Seguidament es calma, suspira, agafa l'abric i desideix anar-se'n d'allà. Descobrir la vida. La veritable vida. Potser la vida del caminant i del somniador.

Perquè viure és caminar el somni que és la vida.

Dani T. D. 10/11/2022