NINGÚ SOSPITA

        Hi ha dies que neixen directament morts. Son dies que costa respirar, però faig un esforç. Trato de no escoltar-me  massa. Decideixo pendre'm-ho absolutament tot en conya, i m'instal.lo al fons de mi manteix (sí, en una sala d'espera molt acollidora amb tres mobles d'Ikea que fa uns tres anys me la vaig construïr). Mentre exteriorment faig veure que tot va sobre rodes. 

 A l'oficina on treballo ningú sospita de la mort del dia. Ningú sospita que costa respirar. Ningú sospitat que tot destí és bastant ridicul... 

   Clar, que segurament estem tots morts en aquesta oficina, en aquesta ciutat, en aquest pais, en aquest continent, en aquest món, en aquest tan bell i decandent purgatori. Que també podria ser...

Dani T. D. 7/11/2022