UN ACTE D'AMOR

   I a vegades, dies foscos a plena llum. Pròposits que es perden en les pròpies passes que donen voltes, voltes i més voltes al voltant d'un fanal, sense anar enlloc. Arribats a aquest carreró sense sortida que ens construïm al cap, no cal perdre de vista el sentit de l'humor, malgrat certa melangia que tot posant-te la mà a l'espatlla, et dóna de fumar cigarretes d'amargor.

  És més, cal procurar quan venen dies foscos, riure més, començant sempre per un mateix. No és gens fàcil, però val la pena fer un petit esforç. Al menys intentar-ho.

Total, un en el fons mai sap què fa en aquesta vida, en aquest món. El més provable és que tot objectiu en aquesta vida acabi sent bastant inútil. O no.

Precisament per això cal procurar sempre pendre's la vida amb sentit d'humor. El bon humor sempre ajuda a passar el temps més agradablement (fins i tot en les estones tristes) i a relativitzar-ho tot, començant per la soledat, la tristesa, el dolor, la mort... 

I riure és també (i en el fons) un acte d'amor, i l'amor sempre és una magnifica excusa per viure, encara que la vida manqui de sentit..

Dani T. D. 10/8/2022