martes, 23 de agosto de 2022

DESPULLES DE L'ÉSSER

    Entre les despulles del meu ésser, invoco l'ànima del teu cos com un sacrement que em porti cap a un cel pur i ben lliure. Desprevist de déus criminals que engendrin mons absurdament normals, civilitzadament artificials y humanament insoportables.

Sense l'ànima del teu cos estic més que perdut. Però a voltes saber estar perdut és essencial per començar a somniar ben despert entre tants cadàvers que simulen respirar.

I en el moment més inesperat, et trobo ben sencera en les vores del meu ésser, perfumada de llum enamorada.


Dani T. D. 23/8/2022

-
Etiquetas:

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)

SE MIDEN LOS EGOS

  Cuando la administración no administra, cuando los políticos se miden los egos, cuando la naturaleza dice vasta, cuando los gobiernos está...

  • VELENT I CURIÓS
     Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u...
  • NO HI HA LLIBERTAT
                  Sense respecte no hi ha llibertat, i sense llibertat tot sistema és un despropòsit. Per no dir  un estat repressiu. Dani T. D....
  • ¿RECORDATORIO?
     La democracia puede llegara ser muy peligrosa, sobre todo cuando cualquier  imbécil o psicópata  puede salir elegido.  (La mayoría no siemp...