Sobtadament, aturat al fons d'un mateix, es contempla la realitat més propera i exterior com un immens oceà fet exclusivament de misteri.
Un, al cap i a la fi, fa el que pot. O el que vol? Jo què sé. La cosa es complica, o la complica un?
Arribat al punt, cal desprendre les paraules de tot significat. Posar-les i estendreles en una taula, i començar (per enèsima vegada) a inventar-se la vida, el món, la realitat més propera. I de pas tenir el suficient coratge per inventar-se de nou una identitat, una intimitat, un refugi que conecti amb l'univers. Perquè un, de fet, és l'univers.
Dani T. D. 3/8/2022
No hay comentarios:
Publicar un comentario