d'una en una sobre
el dia
que ja declina
sota les teulades.
Cauen les esperances
com llàgrimes ardents
per el rostres d'un sol
d'àcida llimona.
Cauen les paraules
dins dels precs
cap a un Déu inexistent;
creador de tota aquesta
confusió.
Dani T. D. 16/8/2022
No hay comentarios:
Publicar un comentario