al no-res vaig,
mentres assomeixo
la por a la por.
La por diària,
la por al mirall,
la por imaginària,
la por a sentir,
la por a viure???
En l'exercici diàri
pas a pas
cap al misteri més proper
on una vegada més
no entenc de res de res.
I què?
Al cap i a la fi
això és un viatge,
i tampoc hi ha que
guanyar ni perdre
cap batalla.
Ni tampoc arribar
a cap indret
I és que en el Fons
no sé exactament
què vull dir,
per aixo escric
poemes com aquest.
Dani T.D. 15/11/2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario