IDIOTES EN EL MEU INTERIOR

 Tigres de pluja en l'autobús,

ministres anònims en el museu de la decepció,

un quilo de petons en un inesperat ambús.

idiotes eventuals en el meu interior.

Trobó a faltar els teus cabells 

llargs i humits

sobre les meves nues paraules,

però al tancar els ulls

em beses amb ansies de mar salvatge

i l'univers de cop s'incendia.

Lleons jugant al set i mig,

un president exiliat en la seu propi ego,

una trempera en el moment més inesperat,

les hores desfilen com desorientades mòdels.

Somnio ben despert

des d'aquest desert oficinista,

mentre fem l'amor sobre una platja

de paper daurat,

entre el cel i un infern dolç

llogat a un actor de doblatge.

I la vida segueix

 com qui camina plàcid

sense cap concreta direcció

per una platja molt i molt llarga.

Dani T. D. 2/11/2020