camino pels carrers buits
on dansen ulls amb rostres
de color ben gris.
Després recullo les dades
a l'ordinador de la meva nau
i faig la feina del dia,
mentre penso en els teus petons
de còsmica meduixa.
Vida d'astronauta
en les avingudes
d'aquest món
tan fugaç i absurd.
Després me'n vaig a la dutxa
i em natejo de dalt a baix,
mentre espero amb ànsia
perdre'm de 9 en la teva
còsmica fragància.
Dani T. D. 7/11/2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario