m'omple les butxaques
d'angoixes imprevistes.
La ciutat de les llàgrimes
enreda l'atzar més esperat
amb el desig més inoportú.
La ciutat dels deutes
xucle totes les carteres
dels ciutadans més nàufrags.
La ciutat de les mirades
em nega els seus ulls
quan a les palpentes
jo que sé que busco.
La ciutat de la passió
em fa pujar la febre,
quan et somnio desde cada angle.
La ciutat de l'oblit
forma part de la meva memoria
des de segles inmemorables.
La ciutat de les mentides
escup nues veritats
des de cada batec esfaltat.
La ciutat de les rialles
fa front a les trompades diàries,
des de la més mortal
i accidentada existència.
Dani T. D. 9/11/2020
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario