SOSPITA

Passejo per un desert
 farcit de finestres de vent,
mentre les hores blaves
pinten l'espai que es perd
horitzó enllà.

Un dia més
l'absurd més immediat
m'inventa esclau post-modern
en un simulacre d'existència
que no em crec
                                              del tot.

Sospito que tot
                                    i res
 és un enèsim somni

atrapat en un anhel

que betega

entre ombres i llums,

entre mortalitats

d'instantània eternitat.

Dani T. D. 10/1/2020