ESCRITS D'UN VENT ESPORÀDIC

Cocodrils nus voregen la silueta

de la ciuTat 
d'apretada pluja,

 quan l'Atzar està ben a punt 

de ser invertit per enèsima vegada.

Quan el desig
reconquereix

les bústies dels 

cors més treballadors.

I el temps se'n va.
 Sempre se'n va, relliscant 

entre els dits del vent 

més ecléptic, 

sense dir 

absolutament res.

Dani T. D, 7/1/2020