PRIMAVERA D'IVERN

Tan sols sóc un pobre boig

que encara busca

una espurna de llum

des de cada fugaç instant,

en aquesta ciutat

que a voltes

és un laberint

ple de minoutaures

que es busquen 

el pols per comprobar

si estàn vius.

Tan sols sóc un inconscient

que s'inventa cada

dos dies

davant  l'eco

del mirall d'un rostre

que simula ser

alguna identitat

que l'alliberi

 d'ella mateixa.

Tan sols són un llibertí trastocat

que encara fuig

de la neuròtica fugida

d'aquesta tan bella

y desgastada existència,

en el transcurs imaginari
i plenament neuròtik

d'anar algun lloc

indetermitat.

on descansar i ser a la fi

un ningú alegre i lliure

flotant en l'univers

més fugitiu.

Dani, 13/1/2020