ATAC SOBTAT

Em desperto per enèsima vegada 
entre cofusions contemporànies
en el país de les presses plastificades
on s'empaita les hores d'aigua punxaguda.



A mida que els rellotges mentiders 
m'avancen
cap al res més evident,
les ganes de riure i de llibertat neuròtika
es fan més necessàries que mai.

 Encara que son tan inútils com la resta 
de coses;
com tu, ella o jo.
Com aquesta biografia tan atzarosa

i totalment prescindible.

La que ara,

en un atac sobtat d'inspiració,

escriu aquests versos

tatalment confusos,

   i alegres.

Dani T. D. 9/1/2020