FANTASMES I MONSTRES

            Ulls que espien

en la nit més secreta,

vides que es perden

un día més

com el primer dia.

Mans que ploren

des d'una tristesa discreta,

mentre un capità

perd el nord

bombardejant la lluna.

La història és tediosa,

tan criminal com sempre,

tan ficticia com mai:

cada vegada més buida

i plena de merda.

Sabates cansades

de caminar donant voltes

i més voltes,

arrossegant els peus

en un món

ple de monstres

                                    i fantasmes.

Dani T. D. 28/10/2022