FAMA DE REAL

        A vegades la realitat m'espera al carrer i quan baixo de bon matí, me la trobo  més prima que de costum i una mica descolorida. Jo no li dic res, doncs sóc una mica tímidot i davant de segons quines identitats, em costa comportar-me amb natural naturalitat, perquè em sento imbècil.

  La realitat té fama de real. Però jo crec que es més aviat una postura, i en el fons la realitat més inmedita és tan ficcticia com la ficció més increïble.

 De dilluns a divendres la realitat em porta de la mà a una oficina farcida de ximple obligació laboral. Un cop allà saludo als companys i començo a teclejar com un boig un teclat d'ordinador com si fos en Nacho Cano. Faig aquesta activitat més que res per guanyar una mica de diners. O sigui, per poder comprar el menjar, la llum, el gas, mig kilo de llibres cada més, una hora de pornografia i del que em sobra convido als meus amors al teatre o el bingo.

Més o menys el  que fa tothom. 

  Avui és dissabte, i la realitat se n'anat a un donar un tomb. No l'he preguntat res d'on anava, però em sembla que a conegut algú.

Si m'assabentés d'alguna cosa, us ho faré saber. 

  Ara, si em disculpeu, vaig a llegir una estona a Juan José Millás.

Dani T. D. 8/10/2022