DELIRIS QUOTIDIANS

 

   La realitat no deixa de ser una metàfora de la pròpia realitat com una taula, com un cafe, com una calculadora, un telèfon, unes bledes, un pollastre, una bofetada, un dilluns sense ganes de res o com un orgasme sobtat... Entre d'altres coses...

 A l'hora de la veritat mai se sap del cert què collons és la realitat, i la resta de coses, de conceptes, de significats, de ximples indicacions...  Fins i tot quan es tracte de nosaltres.

   Sense anar més lluny, els somnis i els desitjos d'un també formen part de la seva realitat. De fet, la realitat és el resultat darrer de les nostres fantasies més secretes, o més íntimes. O intimidatories, que també podía ser.

  Ho comprovo diariàment quan vaig a treballar en la mateixa oficina, des de fa uns vint-i-tants anys. A simple vista sembla una oficina com de tantes oficines naufragades en aquesta inquietant ciutat; amb les seves taules, cadires, telèfons, ordenadors, fotocopiadores, companyes i companys oficinistes que poblen aquesta geografia laboral com qui ocupa una barca en alta mar i sense cap rumb.

 Però, des de un altre punt de vista de la realitat, aquesta oficina podria ser perfectament el lloc des d'on es gestiona les més íntimes emocions, desitjos i la intel.ligència (o el que sigui) d'un. Per què no? De fet, el que duem dins de nosaltres i el que està fora de nosaltres son dos realitats que tot plegat s'alimenten, crean així una de sola. O pel, contrari, dinamiten tota realitat amb el deliri d'una realitat molt més súbtil i apassionada, que finalment és la que ens acabarà matant d'una sola estocada inesperadament. 

    Com un miracle delirant...

Dani T. D. 28/10/2022