sense horitzons,
sense objectiu,
sense asfaltar,
sense petons,
sense paraules,
però també sense
enganys i
sense danys
on reposa
l'ànima
del cos
més ansiós
i fatigat.
Dies sense portes,
sense finestres,
sense sostre,
sense postre,
sense ulls,
sense paraules,
pero amb fresc vent
seguint el ritme
d'una dansa
prenyaña d'una
misteriosa
esperança.
Dies sense passes,
sense camins,
sense destins,
sense petjades,
sense paranys,
sense fum,
sense miralls;
però fets
de petits detalls
on aturar-se,
prendre aire
i comença
com
per primera
vegada.
En tots
els sentit.
Dani T. D. 20/10/2022
No hay comentarios:
Publicar un comentario