CERCANT LA MÀGIA

  A vegades la vida buida em desperta i em maquilla el rostre per semblar-se al meu espill. Em vesteixo de ciutadà i vaig a treballar una mica. En el trajecte dins del metro em disposo a naufraugar i abandonar per sempre més la funció. No tinc res a perdre, però segueixo l'eco de les meves passes. Encara que a vegades...

  A vegades m'escaparia de la meva més immediata realitat, o del que es suposa que és la meva realitat. Ja que en el fons un es lliure, i hauria d'actuar com a tal. Però què és una persona lliure? I un sap realment el que vol en aquesta vida?

  No estic segur.

   El que si sé és que a vegades em poso a escriure textos com aquest per esbrinar on sóc i què faig exactament aquí. I de pas ordeno les paraules que duc al cap. Els hi passo un drap, les alimento donant-lis forma  de text. Amb l'esperança potser de provocar la realiat més immdiata, i de manipular el se rumb.

  Mai ho aconsegueixo del tot, però em sento millor i una mica canviat. No ho puc explicar millor. Es com fer màgia. I ara si em disculpeu em venen unes paraules que prometen una aventura del tot extraordinària per camins misteriosos a l'altra banda de l'espill.

Fins aviat.

Dani T. D. 17/10/22