CULTE I LLIURE!

  Estic més que avorrit dels salvadors de la pàtria, tant els d'aquí com els d'allà, a més trobo que s'essemblen massa. He nascut a Catalunya, i Catalunya és una nacionalitat que pertany a Espanya. No sóc gens pàtriota, però tampoc m'avergonyeixo de ser Español. Sense anar més lluny, Federico Garcia Lorca també era Español, com Buñuel, com Picasso, com Sabina, com Alvira Lindo, com Aute, com Loquillo, com Rosendo, com Serrat, Com Juan José Millas, com Javier Marias, com Guruchaga, com Juan Perro, com Manuel Vicent, com Andreu Buenafuente, com Pablo Motos, com Xavier Sarda, com Juan Tamarit, com Albert Pla com molts espanyols democrates que respeten la diversitat dels pobles d'Espanya.
No sé com diro, perquè al mateix temps també me la sua una bona estona ser español o angles, català o andalús..Tot plegat son esterotips que ens serveixen en un moment determinat per relacionar-nos amb la resta del món com l'ego de cadascú. Però ni la pàtria ni l'ego tompoc volen dir gran cosa.
  Si, estic més que avorrits d'aquest nacionalisme caducs que no porten enlloc. Que van de víctimes,
que no avançant ni deixen avançar, que es miren sempre el mèl.lic. Que reciten la història com un lloro. La història s'ha de conèixer. I tan, és cultura. Perpoder  avançar també cal mira enrera, totalment d'acord... Però l'històiria sempre s'ha de saber contemplar amb la seva diversitat. La història s'escriu. I el fet d'escriure-la també es trastoquent els fets, segons qui l'escriu. Posats a fer, si mirem enrera, Catalunya pertany als fenicis, els grecs, els romans... Jo què sé.  Al cap i a la fi tampoc és tan important. A més som germans no?
    L'important és viure en un país demòcrata, que es respectin les diverses cultures i llengües, que l'esglèsia catòlica ni cap altre no pintin res, que l'educació sigui de qualitat, com la sanitat, i que sigui un país culte i lliure.

Dani Torralba Deves, 6/11/2015