SENSE NECESSITAT DE VIURE

Viure aprenent a desprendre's de cada instant,
viure somniant completament despert,
viure morint des de cada batec amb radical i folla alegria,
viure l'ara de cada moment fugaççççç.......................

Viure jugant al joc de dansar entre la materia i el seu propi degast
de res,
viure de memòria absolutament evocada a la ficció més futura,
viure sense viure massa,
viure en la mentida de la veritat més efímera.

Viure sense tenir cap necessitat
de viure
ni d'estimar,
ni de beure, ni de menjar, ni de treballar,
ni de res.

Viure sense més, sense objectiu, sense papers, sense cap pena,
sense necessitat de cap idiOta felicitat,
viure de cop i volta,
amb sana espotaneitat,
viure com si res,
viure com si fos per primer cop,

viure sense por a la por de viure,
viure morint per no morir mai,
viure des de la buidor després de cada arribada
traçada per un trajecte sense destí.

Viure rient, fins i tot des de la tristor
més grisa i feiXuga,
aquella que es desprén
en serenor
de la plenitud
més sofisticada,
la que anul.la la falsa possibilitat
d'aconseguir res.

Viure plenament sense demanar massa,
viure en la riquesa més plena
sorgida del res més evident,
viure sense necessitat de cap hipòcrita déu,
viure sense necessitat de res.

Dani Torralba, 30 de novembre de 2015