En les avingudes dels arbres platejats
dansa aquest atzar metàl.lic
despertant així una rutina ximpleta
però molt eficaç.
Quan la senyoreta Tardor
pinta les els llavis ressecs d'aquesta
despentinada ciutat
amb un vent entramaliat.
Mentre l'univers es va estenent
i es va encongint com
un enorme cor fugaç i fet
de sang que sagna.
I en això que el futur
tornarà a ser passat
i el passat una bufada
d'oblit que imagina
records embogits
des d'un no-res més creatiu,
el que fa possible
aquest espai d'ara mateix
Dani Torralba, 23 de novembre, 2015
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario