SITUACIONS QUE ENS POSEN A PROVA

   Ara, passat gaire bé, una setmana, no saps que et va passar. La calor, el cansament després d'una jornada de treball, l'edat, les ganes de descansar... No ho saps.

  El cas es que aquell divendres després d'obrir la porta et trobes l'entrada atapeïda de trostos i bosses. De primeres penses que ha sigut la mare.

Però no, perquè al fons t'adones que ha vingut la teva germana  i la teva neboda. No entens res, o  si. Ja que la teva germana és així.

No us vageu massa, però quan ve és que té alguna cosa entre mans.

Aquestes alçades ja estàs més que acostumat. Però en el fons trobes a faltar una relació més fluïda i no tan forçada. I no saps si algún dia va existir tal relació.

  D'entrada, no arribes a cap conclusió. Vas a la teva habitacío i et posses roba més còmoda. Respira fons i va cap el menjador. Saludes a la mare, i trobes a la teva germana i neboda estirades al sofà, dormint. Fet la siesta. Mentre la tele emet imatges rares d'una pil.lícila que sembla coreana. Finalment et seus a la taula i menges. Cel.lebres que en el menjador tingueu aire acondicionat perquè la calor es brutal.

   De cop, la teva germana es desperta. Us saludeu, res més. Fa mesos que no us vageu, teníu coses que explicar-vos, o pot ser no. Seguidament ella desparèix per la porta, mentre la teva nevoda de setze anys continua dormint com un tronc. Tu, vas ja pel segón plat. De sobte penses que potser es queden el cap de setmana. Merda, ja no podré....Teoricament t'hauries d'alegrar, son la teva familia. Us vageu poc. Però tu t'havies fet el propòsit de gaudir d'un cap de setmana tranquil, ple de lectur, alguna que altra cervesa i potser quedes amb la Virginia per fer un cafè. 

  En acabat, reculls els plats i vas cap a la cuïna i et fas un café. Instants després, et trobes a la teva habitació. Estàs ben a punt d'estirar-te al llit a fer una becaïna, ja que et sents cansat. Però no, perquè alguna cosa t'inquieta. Decideixes anar a l'habitació del costat on es troba la teva germana. Vol pintar l'habitació, que raro. I ara que li ha entrat aquesta?, et preguntes.

  Finalment entres. Hola, què fas. Res, que l'Olga vindrà aquí al setembre quan comenci la Uni, i li estic arreclant l'habitació. Tu no entens res, encara que ho sospitaves. Llavors no saps perquè però et comences a posar nerviós. No es pot quedar aquí, és la primera frase que escup la teva boca. Com que que no? pregunta la teva germana. Perque no. fas una pausa, mentre et sents ja massa tens, et tremolen les cames. No es pot quedar aquí. La mare, ja té una edat és cansa, a més, té la seva vida, encara que no t'ho creguis.... es que sempre fas igual Lali, ets una egoísta (anaves a dir una egoísta de merda, però et calles), sempre penses en tu. Les coses es parlen, no pots fer el que et doni sempre la gana. I IMPOSAR LA TEVA VOLUNTAT!!!

 Acte seguit tornes a la teva habitació seguit de la teva germana i la tanques la porta als morros. Estàs histèric. No t'enfades gaire bé mai. I quan t'enfades ho fas malament, i dius coses que no sents. O sents, i no hauries de dir. Perquè se suposa que ets adult, i un adult ha de comportar-se com a tal. Encara que hi ha situacions que ens posen a prova.

No entens gaire com has arribat aquí, mentre bé la mare i et pregunta que ha passat? No saps què, no et surten les paraules. La veritat és que no saps com has anat  anat a para en aquell estat. Va, Miquel calmat. Ara tranquilitzat, i no diguis coses que no sents. Va que ja ens apanyerem. Però mare tu ja no et toca segons què. A més la Lali sempre es surt amb la seva. No venen quasi mai, i quan venen és peruquè van a un concert, van al centre comercial o han quedat amb el novio. I els nosaltres els importem una puta merda.

  Va, Miquel tranquilitza't. No cridis. Respira fons. Que t'ha passat alguna cosa avui a la feina? Va, dorm una mica, o medita. No dius que et va bé meditar? La mare et va deixar sol amb aquesta pregunta flotant entre aquelles parets.

  Poc a pot et vas anant calmat. Van pasar uns minuts, i vas decirdir anar a disculpar-te pel teu comportament fora de lloc. 

  Al menjador trobes a la teva germana plorant. Et disculpes, li deemanes perdó. Lali, perdona no sé que m'ha passat. Déu ser la calor... Si no m'enfado mai i tu ho saps.  La teva germana plora, ara no deixa´m una estona Miqui que ho he de païr, has dit coses fortes. Bé, potser sí, penses per tu, però tampoc he dit coses que tu, Lali precisament ignoris.

Dani T. D. 31/7/2025