jueves, 7 de marzo de 2024

UN DIA EM PREGUNTAVA

 Un  dia vaig començar a caminar,

caminar i caminar

fins a creuar el mar.



Buscava i no sabia el què,

desitjava però no sabia el què

i/o qui.


Un dia em preguntava qui era jo,

qui ereu vosaltres,

qui eren ells.


Però ningú s'aclaria:

qui més qui menys s'inventa davant del mirall.

Qui menys, qui més dissimula davant dels altres.


Un vespre

em preguntava si la vida no és més que somni,

si els somnis no son ja increïbles vides.


Dani T. D. 7/3/2024



No hay comentarios:

Publicar un comentario

UN MOMENT, QUE M'ESTÀN TRUCANT.

 A vegades m'aixeco del llit ben mort, i mort vaig a treballar perquè cal fer alguna cosa per guanyar-se el pà. I mort quedo per anar a ...