La ment està cansada d'esperar, i els somnis van fent la seva. Els peus no tenen ganes de volar, però les cames fugen corrents de la més inmediata realitat. Els pulmons s'estiren i es posen ben còmodes. El fetxe se'n va a corre, i el cor té un presentiment.
L'angoixa més còmica em porta cap a la dutxa. La panxa canta una cançó d'en Bowie, Els dits es deixen mullar. La pell transpira alegria sense punyetes. Els cabells s'imaginen mariners entrèpids sota una tempesta de confeti, mentre el cervell està cansat de tantes voltes i voltes sense anar enlloc.
Fora, la realitat continua simulant que és realitat. El cap i a la fi, el que es percep sempre és el resultat de la il.lusió de viure. A través de l'estat aním, és clar.
Dani T. D. 19/6/2023
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario