DIARI SECRET

    

   Quan més gran em faig, menys sentit té la vida. I sortosament, ja que si tingués sentit, respirar seria insoportable. Fins i tot irrespirable (que a voltes ja ho és, només cal fer un cop d'ull el panorama actual). Segurament aquesta reflexió l'he agafada de Cioran. I què, la faig meva. De fet Cioran va escriure moltes coses que les he anat fent meves. O no, ja que tota possessió, i més en qüestions intel.lectuals, son pura il.lusió. Com gairebé tot.

  I parlant d'il.lusions, potser la il.lusions més gran de totes és la realitat més inmediata.

  Al cap i a la fi que no tingui sentit la vida obra infinites possibilitats. Cada dia es un nou espai de llum per somniar ben despert. Per preguntar-se, per dubtar, per estimar, per equivocar-se, per tornar començar, per inventar-se de nou. Completament, de cap a peus. O de peus a cap, o a cul.

 Potser per morir i renèixer per enèsima vegada, i ser sense por. Sense necessitat de trobar un sentit.

  

Dani T. D. 28/6/2023