CAMINO

 Camino,
camino cap endavant,

 camino cap enrera,

i avanço
entre núvols i preguntes
amb gust de llimona.
Camino,
camino cap al buit
més lluminós i bell,
a la recerca d'uns llavis ardents
sobre un platja d' escuma.

    Camino,

de memòria des de l'oblit

més creatiu

des d'on m'invento el cami

segons l'estat anìmic,

segons les ganes,

segon tercera

i just quan gires

al primer portal.

Camino,
comino fins i tot quan deixo de caminar.
Passejo pels deserts
del deure més l'aboral,
fugint de la més ximple rutina
amb gust a sardina.
Camino,
camino cami de la més inevitable mort.
I potser més enllá de la mort,

qui sap...

Dani T. D. 23/2/2022