martes, 1 de febrero de 2022

AIRE PUR

 Bip, bip, bip... Sona el despertador del mòbil: son quarts de set del matí. 
 Merda! M'aixeco. Cada vegada el temps passa més i més de pressa. I on collons anirà el temps amb tantes putes presses? Si al cap i a la fi un sap on acabarà: mort, sota terra. O millor, cremat, fet cendrà, fet pols, pols completa. Un a la fi serà oblit. Aire pur, absoluta llibertat.
 Sí, sí seré vent, tornaré a ser aire, res. O qui sap.... Un ésser completament transparent; sense cos, sense ànima, sense DNI. Un esperit absolutament lliure. 
   I aniré aquí i allà. Entraré per la finestra de la teva cambra mentre estiguis plàcidament dormint, t'acaronaré i et besaré suaument amb absoluta tendresa sota el cobrellit, la manta, i els llençols. Et faré companyia fins la matinada. I després me n'aniré a Venecia, a Nova Dheli, a Altafulla... I més tard potser cap al teatre. Pujaré dalt de l'escenari. Escenificaré una vida de vent. De vent juganer, de vent vital, de vent còsmic que dansa en el seu propi espai. Espai teatral ple de molècules, neutrons, electrons,  excuses, complexes, sèries televisives, dubtes de mitja tarda, acudits dolents, cerveses fresques, pàgines esplèndides de Calders, Cervantes i Joyces, les cançons de la Patti Smith, una posta taronja de sol, plàcides passejades sense  rumb, unes rialles al bar, un tedi dominical davant la tele apagada, una divina conversa amb una bona amistat, un gustós pollast a l'ast, el Requiem de Mozart, un poema de Lorca, dos versos d'en Vinyoli, tres sonets de la Maria Mercè Marçal, un plà seqüència del genial Berlanga, la rialla contagiosa d'en Pepe Rubianes
   I també, malauradament (i aquestes alçades), dictadors demòcrates, bisbes pervertits destrossa nens, polítics inútils i milionàris, polícies frustrats, esposes maltractades, mafiosos legals que controlen els bancs,  masclistes covards amb complexe d'inferioritat, guerres preventives de merda, polítiques correctes de merda,  enveges que ho podreixen absolutament tot. 
 I aquestes línies que ja se'n van carrer enllà mentre m'endinso en una boca de metro camí a l'estació llunar. Fins a la tornada estimats companys.

  Dani T. D. 1/2/2022

No hay comentarios:

Publicar un comentario

POSIT

Augmenta la tecnologia, y dismuyen las neuronas... Diari secret. 2024